“Il Libro del Madrigali”
Un viatge amb l’ànima de Monteverdi
La col·laboració de la Coral Xalesta de l’Hospitalet de Llobregat i de l’orquestra Laud’Ars de Sant Joan Despí presenta un recorregut per la vida i la música de Claudio Monteverdi en concerts a les dues ciutats:
12 de juny a les 19 h, al Centre Cultural la Bòbila, L’Hospitalet
2 de juliol a les 19 h, al Centre Cultural Mercè Rodoreda, Sant Joan Despí
Si la música surt de l’ànima a “Il Libro del Madrigali” trobareu el que el mateix Claudio Monteverdi ens expressa al llarg de la seva vida. Pot ser, encara, inconscient de la transcendència de les seves composicions, moltes d’elles perdudes.
La unió de les veus de la Coral Xalesta amb els instruments de l’orquestra de plectre Laud’Ars us conviden a endinsar-vos en l’apassionant món de Claudio Monteverdi, fent un interessant recorregut pels seus nou llibres de madrigals. Alguns d’aquests són interpretats a capella, d’altres per l’orquestra, i d’altres per la coral i l’orquestra conjuntament. La narració de En Veu Alta ens condueix, intercaladament, pels afers de l’extensa vida de Claudio Monteverdi.
Pensem que és un concert prou atractiu. Intentem mostrar que si bé la veu sempre és més o menys la mateixa, els instruments han variat al llarg dels segles. Si Monteverdi en persona pogués escoltar-nos creiem que en quedaria prou satisfet del resultat.
Sembla que ell no va fer cap composició per a instruments de corda polsada, però de ben segur que els coneixia. De fet, alguns músics contemporanis seus, com ara Bellerofonte Castaldi, Michelagnolo Galilei, Robert Ballard, Enríquez de Valderrábano, Emanuel Adriaenssen, Elias Mertel i sobretot John Dowland van composar per a veu i per a instruments de corda com el llaüt, la mandolina (instrument germà de la nostra bandúrria), la tiorba, la vihuela o la viola de gamba.
Val la pena fer referència a John Dowland (1563-1626), coetani de Monteverdi (1567-1643), anglès o potser irlandès, gran laudista i compositor per a llaüt. Sobre aquest, el poeta Richard Barnfield va escriure que “el toque celestial de Dowland sobre el laúd enardece el sentido humano”. I Richard Barnfield, també contemporani, va dir “Dowland querido, cuyo toque celestial sobre el laúd, tiene un violento sentido humano… Te encanta escuchar el dulce sonido melodioso que ese laúd de Febo, la reina de la música, hace”.
El concert que us presentem pretén mostrar el camí i evolució de la seva obra madrigalista, raó per la qual hem triat un madrigal de cada un dels seus nou llibres.
