Amb l’inici del curs 2021-2022, la Coral Xalesta incorpora nou repertori de cara al concert de Nadal. Però també té previstes quatre noves interpretacions de la Missa en Re Major d’Antonín Dvořák, acompanyada a l’orgue per Jonatan Carbó.

La primera d’aquestes interpretacions tindrà lloc el proper dissabte dia 16 d’octubre a la  catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. Concretament, en la missa de celebració de la festivitat de Sant Rarimi, copatró de la vila; tot un repte, perquè, actualment, gran part de la música religiosa s’interpreta en format concert, fora de l’ambient i el motiu per al qual s’havia creat.

En la litúrgia celebrada en llatí, la música tenia, entre altres funcions, crear un ambient de pregària i provocar en els fidels un sentiment de religiositat, de recolliment o de joia, sempre en funció del moment de la celebració i del temps litúrgic en què s’emmarcava la celebració. Si més no, així va ser fins al Concili Vaticà II, a principi dels anys 60 del segle passat, en què es va passar, entre altres canvis importants, a utilitzar les llengües de cada país i a possibilitar celebracions religioses més participatives.

La Missa en Re M va ser creada el 1887 per Antonín Dvořák amb motiu de la consagració de la capella del castell de Luzany, a uns 100 quilòmetres de Praga, propietat del mecenes Josef Hlávka. Les circumstàncies, doncs, són especials i diferents, ja que s’interpretarà en la litúrgica d’una comunitat del segle XXI i en el marc de la festivitat del copatró de la vila.

És una missa humil, senzilla i d’aire popular, que enganyosament dona la sensació d’estar composta per a intèrprets novells, la qual cosa es desmenteix a mesura que s’avança en cada un dels sis moviments que la componen: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

Un cop més el cant coral, treball fet comunitàriament, permet a qui l’escolta trobar moments en els quals gaudir, tant per la mateixa música com pel sentit espiritual amb què va ser creada.

Uncategorized